[:ca]Les obres de Misericòrdia[:es]Las obras de Misericordia[:]

[:ca]

El Catecisme de l’Església Catòlica (2447) diu que les obres de misericòrdia són accions caritatives mitjançant les quals ajudem al proïsme en les seves necessitats corporals i espirituals (cf. Is 58, 6-7; Hb 13, 3). Instruir, aconsellar, consolar, confortar, són obres espirituals de misericòrdia, com també ho són perdonar i sofrir amb paciència. Les obres de misericòrdia corporals consisteixen especialment en donar de menjar al qui té fam, donar sostre al qui no en té, vestir al despullat, visitar els malalts i els presos, enterrar els morts. Entre aquestes obres, l’almoina feta als pobres (cf. Tb 4, 5-11; Sir 17, 22) és un dels principals testimonis de la caritat fraterna; és també una pràctica de justícia que agrada a Déu (cf. Mt 6, 2-4).

El Papa Francesc desitja que, durant el Jubileu, el poble cristià visqui les obres de misericòrdia, tant corporals com espirituals. Aquestes obres són expressió de la vivència de l’amor de Déu en nosaltres, perquè nosaltres hem estat i serem sempre objectes de la misericòrdia de Déu hem de ser misericordiosos amb els altres. En el sentit: ¿Com puc no estimar, si a mi m’han estimat tant? La catequesi sobre les obres de misericòrdia comença sempre per les obres corporals, perquè la caritat mai està en l’ordre de les idees, sinó dels fets i la salvació de Déu no és únicament la salvació espiritual sinó també corporal.

El primer que cal considerar és que, més que unes accions concretes, es tracta d’un estil de vida que té com a principi l’oblit de sí mateix (la pròpia vida al voltant només del «Jo») i l’aprendre a mirar l’altre com el mira Déu i des del propi cor. Mireu quina cosa més bonica: dins la paraula Miseridia hi ha la paraula cor. Això ja ho diu tot. Cal estimar des del cor, amb una solidaritat inclusiva. Això vol dir que la vida de l’altre arriba a ser ta important com la pròpia. No ens ho inventem, ja Jesús ens va dir que cal estimar l’altre com a sí mateix.

La segona consideració és una cita de sant Pau que diu així: És un fragment impressionant i comprometedor. Les obres bones que hem de fer, Déu ja les havia pensat i preparat per a  nosaltres en la seva providència universal i, per tant, si no les fem, queda un buit per omplir. Com si una part de l’aigua d’un riu no arribés on ha d’arribar per a regar la terra per tal que doni fruit. Queda un buit, doncs, en la història de la salvació. No hem d’oblidar que la gran obra de misericòrdia, la que ens salva a tots, la va fer ja el mateix Jesús donant la vida per nosaltres a la Creu.

Corporals:
– Donar menjar a qui té fam
– Donar beure a qui té set
– Vestir el despullat
– Acollir el foraster
– Visitar i atendre els malalts
– Redimir els presos i captius
– Enterrar els difunts

Espirituals:
– Ensenyar a qui no sap
– Donar consell a qui l’ha de menester
– Corregir el qui va errat
– Consolar el qui està trist
– Perdonar les ofenses
– Suportar amb paciència els defectes del proïsme
– Pregar a Déu pels vius i pels difunts

[:es]

El Catecismo de la Iglesia Católica (2447) dice que las obras de misericordia son acciones caritativas mediante las cuales ayudamos a nuestro prójimo en sus necesidades corporales y espirituales (cf. Is 58, 6-7; Hb 13, 3). Instruir, aconsejar, consolar, confortar, son obras espirituales de misericordia, como también lo son perdonar y sufrir con paciencia. Las obras de misericordia corporales consisten especialmente en dar de comer al hambriento, dar techo a quien no lo tiene, vestir al desnudo, visitar a los enfermos y a los presos, enterrar a los muertos (cf. Mt 25,31-46). Entre estas obras, la limosna hecha a los pobres (cf. Tb 4, 5-11; Si 17, 22) es uno de los principales testimonios de la caridad fraterna; es también una práctica de justicia que agrada a Dios (cf. Mt 6, 2-4).

El Francisco desea que, durante el Jubileo, el pueblo cristiano viva las obras de misericordia, tanto corporales como espirituales. Estas obras son expresión de la vivencia del amor de Dios en nosotros, porque nosotros hemos sido y seremos siempre objetos de la misericordia de Dios debemos ser misericordiosos con los demás. En el sentido: ¿Cómo puedo no querer, si a mí me han querido tanto? La catequesis sobre las obras de misericordia empieza siempre por las obras corporales, porque la caridad nunca está en el orden de las ideas, sino de los hechos y la salvación de Dios no es únicamente la salvación espiritual sino también corporal.

Lo primero que se debe considerar es que, más que unas acciones concretas, se trata de un estilo de vida que tiene como principio el olvido de sí mismo (la propia vida alrededor sólo del «yo») y aprender a mirar al otro como lo mira Dios y desde el propio corazón. Hay que amar desde el corazón, con una solidaridad inclusiva. Esto quiere decir que la vida del otro llega a ser ta importante como la propia. No nos lo inventamos, ya Jesús nos dijo que hay que amar al otro como sí mismo.

La segunda consideración es una cita de San Pablo que dice así: «Somos obra suya: Dios nos ha creado en Jesucristo, y nos ha destinado a realizar las buenas obras que él mismo había preparado para que viviéramos practicándolas» (Ef 2,10). Es un fragmento impresionante y comprometedor. Las obras buenas que tenemos que hacer, Dios ya las había pensado y preparado para nosotros en su providencia universal y, por tanto, si no las hacemos, queda un vacío para llenar. Como si una parte del agua de un río no llegara donde debe llegar para regar la tierra para que dé fruto. Queda un vacío, pues, en la historia de la salvación. No debemos olvidar que la gran obra de misericordia, la que nos salva a todos, la hizo ya el mismo Jesús dando la vida por nosotros en la Cruz.

Corporales
– Dar de comer al hambriento
– Dar de beber al sediento
– Vestir al desnudo
– Dar posada al forastero
– Visitar y atendrer a los enfermos
– Visitar a los presos
– Enterrar a los difuntos

Espirituals:
– Enseñar al que no sabe
– Dar buen consejo al que lo necesita
– Corregir al que se equivoca
– Consolar al triste
– Perdonar al que nos ofende
– Sufrir con paciencia los defectos del prójimo
– Rezar a Dios por los vivos y por los difuntos

[:]