Les obres de Misericòrdia

El Catecisme de l’Església Catòlica (2447) diu que les obres de misericòrdia són accions caritatives mitjançant les quals ajudem al proïsme en les seves necessitats corporals i espirituals (cf. Is 58, 6-7; Hb 13, 3). Instruir, aconsellar, consolar, confortar, són obres espirituals de misericòrdia, com també ho són perdonar i sofrir amb paciència. Les obres de misericòrdia corporals consisteixen especialment en donar de menjar al qui té fam, donar sostre al qui no en té, vestir al despullat, visitar els malalts i els presos, enterrar els morts. Entre aquestes obres, l’almoina feta als pobres (cf. Tb 4, 5-11; Sir 17, 22) és un dels principals testimonis de la caritat fraterna; és també una pràctica de justícia que agrada a Déu (cf. Mt 6, 2-4).

El Papa Francesc desitja que, durant el Jubileu, el poble cristià visqui les obres de misericòrdia, tant corporals com espirituals. Aquestes obres són expressió de la vivència de l’amor de Déu en nosaltres, perquè nosaltres hem estat i serem sempre objectes de la misericòrdia de Déu hem de ser misericordiosos amb els altres. En el sentit: ¿Com puc no estimar, si a mi m’han estimat tant? La catequesi sobre les obres de misericòrdia comença sempre per les obres corporals, perquè la caritat mai està en l’ordre de les idees, sinó dels fets i la salvació de Déu no és únicament la salvació espiritual sinó també corporal.

El primer que cal considerar és que, més que unes accions concretes, es tracta d’un estil de vida que té com a principi l’oblit de sí mateix (la pròpia vida al voltant només del «Jo») i l’aprendre a mirar l’altre com el mira Déu i des del propi cor. Mireu quina cosa més bonica: dins la paraula Miseridia hi ha la paraula cor. Això ja ho diu tot. Cal estimar des del cor, amb una solidaritat inclusiva. Això vol dir que la vida de l’altre arriba a ser ta important com la pròpia. No ens ho inventem, ja Jesús ens va dir que cal estimar l’altre com a sí mateix.

La segona consideració és una cita de sant Pau que diu així: És un fragment impressionant i comprometedor. Les obres bones que hem de fer, Déu ja les havia pensat i preparat per a  nosaltres en la seva providència universal i, per tant, si no les fem, queda un buit per omplir. Com si una part de l’aigua d’un riu no arribés on ha d’arribar per a regar la terra per tal que doni fruit. Queda un buit, doncs, en la història de la salvació. No hem d’oblidar que la gran obra de misericòrdia, la que ens salva a tots, la va fer ja el mateix Jesús donant la vida per nosaltres a la Creu.

Corporals:
– Donar menjar a qui té fam
– Donar beure a qui té set
– Vestir el despullat
– Acollir el foraster
– Visitar i atendre els malalts
– Redimir els presos i captius
– Enterrar els difunts

Espirituals:
– Ensenyar a qui no sap
– Donar consell a qui l’ha de menester
– Corregir el qui va errat
– Consolar el qui està trist
– Perdonar les ofenses
– Suportar amb paciència els defectes del proïsme
– Pregar a Déu pels vius i pels difunts