[:ca]
Descarregar l’arxiu
PAPA FRANCESC
AUDIÈNCIA GENERAL
Plaça de Sant Pere
Dimecres, 9 de desembre de 2015
Estimats germans i germanes, bon dia!
Ahir vaig obrir aquí, a la basílica de Sant Pere, la porta santa del Jubileu de la Misericòrdia, després d’haver-la ja obert a la Catedral de Bangui, a l’Àfrica Central. Avui voldria reflexionar juntament amb vosaltres sobre el significat d’aquest Any Sant, responent a la pregunta: Per què un Jubileu de la misericòrdia? Què vol dir això?
L’Església necessita aquest moment extraordinari. No dic: «És bo per a l’Església aquest moment extraordinari.» Dic: «L’Església necessita aquest moment extraordinari.» En la nostra època de canvis profunds, l’Església està cridada a oferir la seva contribució peculiar, fent visibles els signes de la presència i de la proximitat de Déu. I el Jubileu és un temps favorable per a tots nosaltres, perquè contemplant la misericòrdia divina, que supera qualsevol límit humà i resplendeix sobre l’obscuritat del pecat, puguem ser testimonis més convençuts i eficaços.
Girar els ulls a Déu, pare misericordiós, i als germans que necessiten misericòrdia, significa centrar l’atenció sobre el contingut essencial de l’Evangeli: Jesús, la misericòrdia feta carn, que fa visible als nostres ulls el gran misteri de l’amor trinitari de Déu. Celebrar un Jubileu de la misericòrdia equival a posar altra vegada al centre de la nostra vida personal i de les nostres comunitats el que és específic de la fe cristiana, és a dir Jesucrist, el Déu misericordiós.
Un Any Sant, per tant, per a viure la misericòrdia. Sí, estimats germans i germanes, aquest Any Sant ens és ofert per a experimentar en la nostra vida el toc dolç i suau del perdó de Déu, la seva presència a prop nostre i la seva proximitat especialment en els moments de més necessitat.
Aquest Jubileu, en definitiva, és un moment privilegiat perquè l’Església aprengui a escollir només «allò que a Déu agrada més». I què és allò que «a Déu agrada més»? Perdonar els seus fills, tenir misericòrdia d’ells, per tal que ells puguin també perdonar els germans, resplendint com torxes de la misericòrdia de Déu en el món. Això és el que a Déu agrada més. Sant Ambròs, en un llibre de teologia que havia escrit sobre Adam, agafa la història de la creació del món i diu que Déu cada dia, després d’haver fet una cosa —la lluna, el sol o els animals— diu: «I Déu veié que això era bo.» Però quan va fer l’home i la dona, la Bíblia diu: «Veié que això era bo de debò.» Sant Ambròs es pregunta «Però per què diu «bo de debò»? Per què Déu està tan content després de la creació de l’home i de la dona?» Perquè per fi té algú a qui perdonar. És bonic això: la joia de Déu és perdonar, l’ésser de Déu és misericòrdia. Per això en aquest Any hem d’obrir els cors, perquè aquest amor, aquesta joia de Déu ens ompli a tots d’aquesta misericòrdia. El Jubileu serà un «temps favorable» per a l’Església si aprenem a escollir «allò que a Déu agrada més», sense caure en la temptació de pensar que hi hagi cap altra cosa més important o prioritària. No hi ha res més important que escollir «allò que a Déu agrada més», és a dir la seva misericòrdia, el seu amor, la seva tendresa, la seva abraçada, les seves carícies!
També la necessària obra de renovament de les institucions i de les estructures de l’Església és un mitjà que ens ha de conduir a fer l’experiència viva i vivificant de la misericòrdia de Déu que, només ella, pot garantir a l’Església ser aquella ciutat col·locada sobre una muntanya que no pot romandre amagada (cf. Mt 5,14). Resplendeix només una Església misericordiosa! Si, encara que només fos per un moment, ens oblidéssim que la misericòrdia és «allò que a Déu agrada més», tots els nostres esforços serien inútils, perquè ens convertiríem en esclaus de les nostres institucions i de les nostres estructures, per més renovades que poguessin ser. Però seríem sempre esclaus.
«Sentir fortament en nosaltres la joia d’haver estat retrobats per Jesús, que com a Bon Pastor ha vingut a buscar-nos perquè ens havíem perdut» (Homilia en les Primeres Vespres del Diumenge de la Divina Misericòrdia, 11 d’abril de 2015): aquest és l’objectiu que l’Església es proposa en aquest Any Sant. Així reforçarem en nosaltres la certesa que la misericòrdia pot contribuir realment a la construcció d’un món més humà. Especialment en aquests temps nostres en els quals el perdó és un convidat poc comú en els àmbits de la vida humana, la crida a la misericòrdia es fa més urgent, i això a tot arreu: a la societat, a les institucions, a la feina i també a la família.
Certament algú podria objectar: «Però, Pare, l’Església, en aquest Any, no hauria de fer alguna cosa més? És just contemplar la misericòrdia de Déu, però hi ha moltes necessitats urgents!» És veritat, hi ha molt a fer, i jo per la meva part no em canso de recordar-ho. Però cal tenir present que, a l’arrel de l’oblit de la misericòrdia, hi ha sempre l’amor propi. En el món, això pren la forma de la recerca dels interessos propis, dels plaers i honors units a la voluntat d’acumular riqueses, mentre la vida dels cristians sovint es disfressa d’hipocresia i de mundanitat. Totes aquestes coses són contràries a la misericòrdia. Els moviments de l’amor propi, que fan que la misericòrdia sigui estrangera en el món, són tants i tan nombrosos que sovint no estem ni en condició de reconèixer-los com a límits i com a pecat. Per això és necessari reconèixer que som pecadors, per a reforçar en nosaltres la certesa de la misericòrdia divina. «Senyor, jo sóc un pecador; Senyor, jo sóc una pecadora: vine amb la teva misericòrdia.» Aquesta és una pregària bellíssima. És una pregària fàcil de dir cada dia: «Senyor, sóc un pecador; Senyor, sóc una pecadora: vine amb la teva misericòrdia.»
Estimats germans i germanes, espero que, en aquest Any Sant cada un de nosaltres faci l’experiència de la misericòrdia de Déu per a ser testimonis «d’allò que a ell agrada més.» És ser ingenu creure que això pot canviar el món? Sí, parlant humanament és de ximples, però «el que sembla insensat en l’obra de Déu és més savi que la saviesa dels homes, i allò que sembla feble en l’obra de Déu és més fort que no pas els homes» (1Co 1,25).
Traducció inicial de Josep M. Torrents per a Catalunya Religió, revisada
[:es]
Descargar el archivo
PAPA FRANCISCO
AUDIENCIA GENERAL
Miércoles, 9 de diciembre de 2015
Queridos hermanos y hermanas, ¡buenos días!
Ayer he abierto aquí, en la basílica de San Pedro, la Puerta santa del Jubileo de la misericordia, después de haberla abierto en la catedral de Bangui, en Centroáfrica. Hoy quisiera reflexionar juntamente con vosotros acerca del significado de este Año santo, respondiendo a la pregunta: ¿por qué un Jubileo de la Misericordia? ¿Qué significa esto?
La Iglesia tiene necesidad de este momento extraordinario. No digo: es bueno para la Iglesia este momento extraordinario. Digo: la Iglesia necesita este momento extraordinario. En nuestra época de profundos cambios, la Iglesia está llamada a ofrecer su contribución peculiar, haciendo visibles los signos de la presencia y de la cercanía de Dios. Y el Jubileo es un tiempo favorable para todos nosotros, para que contemplando la Divina Misericordia, que supera todo límite humano y resplandece sobre la oscuridad del pecado, lleguemos a ser testigos más convencidos y eficaces.
Dirigir la mirada a Dios, Padre misericordioso, y a los hermanos necesitados de misericordia, significa orientar la atención hacia el contenido esencial del Evangelio: Jesús, la Misericordia hecha carne, que hace visible a nuestros ojos el gran misterio del Amor trinitario de Dios. Celebrar un Jubileo de la Misericordia equivale a poner de nuevo en el centro de nuestra vida personal y de nuestras comunidades lo específico de la fe cristiana, es decir Jesucristo, el Dios misericordioso.
Un Año santo, por lo tanto, para vivir la misericordia. Sí, queridos hermanos y hermanas, este Año santo se nos ofrece para experimentar en nuestra vida el toque dulce y suave del perdón de Dios, su presencia junto a nosotros y su cercanía sobre todo en los momentos de mayor necesidad.
Este Jubileo, en definitiva, es un momento privilegiado para que la Iglesia aprenda a elegir únicamente «lo que a Dios más le gusta». Y, ¿qué es lo que «a Dios más le gusta»? Perdonar a sus hijos, tener misericordia con ellos, a fin de que ellos puedan a su vez perdonar a los hermanos, resplandeciendo como antorchas de la misericordia de Dios en el mundo. Esto es lo que a Dios más le gusta. San Ambrosio, en un libro de teología que había escrito sobre Adán, toma la historia de la creación del mundo y dice que Dios cada día, después de crear cada cosa —la luna, el sol o los animales— dice: «Y vio Dios que era bueno». Pero cuando hizo al hombre y a la mujer, la Biblia dice: «Vio que era muy bueno». San Ambrosio se pregunta: «¿Por qué dice “muy bueno”? ¿Por qué Dios está tan contento después de la creación del hombre y de la mujer?». Porque al final tenía alguien a quien perdonar. Es hermoso esto: la alegría de Dios es perdonar, la esencia de Dios es misericordia. Por ello en este año debemos abrir el corazón, para que este amor, esta alegría de Dios nos colme a todos con esta misericordia. El Jubileo será un «tiempo favorable» para la Iglesia si aprendemos a elegir «lo que a Dios más le gusta», sin ceder a la tentación de pensar que haya alguna otra cosa que sea más importante o prioritaria. Nada es más importante que elegir «lo que a Dios más le gusta», es decir su misericordia, su amor, su ternura, su abrazo, sus caricias.
También la necesaria obra de renovación de las instituciones y de las estructuras de la Iglesia es un medio que debe llevarnos a tener una experiencia viva y vivificante de la misericordia de Dios que, ella sola, puede garantizar a la Iglesia ser esa ciudad ubicada sobre un monte que no puede permanecer oculta (cf. Mt 5, 14). Resplandece sólo una Iglesia misericordiosa. Si olvidáramos, incluso por un momento, que la misericordia es «aquello que a Dios más le gusta», cada uno de nuestros esfuerzos sería en vano, porque nos convertiríamos en esclavos de nuestras instituciones y de nuestras estructuras, por más renovadas que puedan estar. Pero seremos siempre esclavos.
«Sentir intensamente dentro de nosotros la alegría de haber sido encontrados por Jesús, que, como Buen Pastor, ha venido a buscarnos porque estábamos perdidos» (Homilía en las Primeras Vísperas del Domingo de la Divina Misericordia, 11 de abril de 2015): este es el objetivo de la Iglesia en este Año santo. Así reforzaremos en nosotros la certeza de que la misericordia puede contribuir realmente en la edificación de un mundo más humano. Especialmente en nuestro tiempo, donde el perdón es un huésped raro en los ámbitos de la vida humana, la referencia a la misericordia se hace más urgente, y esto en todos los sitios: en la sociedad, en las instituciones, en el trabajo y también en la familia.
Cierto, alguien podría objetar: «Pero, padre, la Iglesia, en este Año, ¿no debería hacer algo más? Es justo contemplar la misericordia de Dios, pero hay muchas otras necesidades urgentes». Es verdad, hay mucho por hacer, y yo en primer lugar no me canso de recordarlo. Pero hay que tener en cuenta que, en la raíz del olvido de la misericordia, está siempre el amor propio. En el mundo, esto toma la forma de la búsqueda exclusiva de los propios intereses, de placeres y honores unidos al deseo de acumular riquezas, mientras que en la vida los cristianos se disfraza a menudo de hipocresía y de mundanidad. Todas estas cosas son contrarias a la misericordia. Los lemas del amor propio, que hacen que la misericordia sea algo extraño al mundo, son tantos y tan numerosos que con frecuencia ya no somos ni siquiera capaces de reconocerlos como límites y como pecado. He aquí porqué es necesario reconocer el hecho de ser pecadores, para reforzar en nosotros la certeza de la misericordia divina. «Señor, yo soy un pecador; Señor, yo soy una pecadora: ven con tu misericordia». Esta es una oración muy bonita. Es una oración fácil de recitar todos los días: «Señor, yo soy un pecador; Señor, yo soy una pecadora: ven con tu misericordia».
Queridos hermanos y hermanas, deseo que en este Año Santo cada uno de nosotros experimente la misericordia de Dios, para ser testigos de «lo que a Él más le gusta». ¿Es cuestión de ingenuos creer que esto pueda cambiar el mundo? Sí, humanamente hablando es de locos, pero «lo necio de Dios es más sabio que los hombres; y lo débil de Dios es más fuerte que los hombres» (1 Cor 1, 25).
Saludos
Saludo a los peregrinos de lengua española, en particular a los grupos provenientes de España y Latinoamérica. Que la Virgen María, Madre del Salvador y madre nuestra, nos ayude para que en este Año Santo podamos experimentar la misericordia de Dios y manifestarla a los demás. Muchas gracias.
[:]
